Ha quedado inaugurada la segunda pared de la capilla mitológica RaMontsetina. Vamos avanzando y ya hemos llegado a Grécia. ¿Seguiremos adelante o nos quedaremos a orillas del Mediterráneo?
Agradecer el puntito de locura de mi buena amiga Montse gracias al cual este proyecto tira adelante. Montse, no todo el mundo deja su pared para que se pinten monigotes. Sólo espero que no te produzca muchas pesadillas.
Com diu la cançó, "quan surts per fer el viatge cap a Itaca, has de pregar que el camí sigui llarg...". L'Itaca dels vostres pinzells ha fet un llarg camí però veig que els resultats són més que sorprenents.
Només esperem veure'ls "en viu" per a poder apreciar millor el mestratge dels traços... I dels canapès d'inauguració .... ;-P
Felicidades por el blog ... y por la capilla Ramonsetiana Cnossossiana!!
ResponderEliminarEspero ver la evolución!!
¡Que ilusión!Por fin unas imágenes de tan comentada capilla...espero que la podáis terminar...
ResponderEliminarY adelante con el blog...
(Cuando la terminéis espero ver un reportaje completo en este blog con comentarios y fotos de los autores) Un saludo!
Com diu la cançó, "quan surts per fer el viatge cap a Itaca, has de pregar que el camí sigui llarg...". L'Itaca dels vostres pinzells ha fet un llarg camí però veig que els resultats són més que sorprenents.
ResponderEliminarNomés esperem veure'ls "en viu" per a poder apreciar millor el mestratge dels traços... I dels canapès d'inauguració .... ;-P
Felicidades chicos!!
ResponderEliminarEn esta capilla hay mucho color... y mucha vida!!!
Divendres vaig estar de cos present a la capella RaMontsetina. Em va encantar! Per molts anys, Ramon, trobis parets buides per a omplir-les de sentit.
ResponderEliminar